Poesia sonora: Non Muttum és un recital poètic que desborda els límits textuals i sonors de la poesia tradicional. Acompanyat únicament de la veu, uns quants objectes, cassets i les bases enregistrades dels poemes, Escoffet ofereix un ampli ventall de treball amb la veu, el cos i l’espai per fer més accessible un tipus de poesia que vol superar les fronteres lingüístiques i la idea que la poesia és només per a públics reduïts. L’espectacle inclou una dotzena de poemes sonors que han estat remasteritzats i repensats per adaptar-los a un format escènic. Alguns poemes han estat concebuts per a aquest espectacle.
Eduard Escoffet ha practicat diversos vessants de la poesia, tot i que el seu treball se centra en la poesia sonora i el recital en directe. Ha presentat les seves propostes en centres i festivals com el Centre Pompidou, el Palais de Tokyo i la Fondation Cartier de París, el Poesiefestival Berlin, el Bowery Poetry Club (Nova York), el Centro Cultural São Paulo, el Sónar Barcelona, el Museo Reina Sofía (Madrid), el Roma Poesia, el Poetry Africa (Durban, Sud-àfrica) i el Museo del Chopo (Ciutat de Mèxic), entre d’altres. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013, publicat el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (2017). Recentment ha publicat Cuciture, una antologia de la seva poesia traduïda a l’italià. Amb la banda electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini, amb el qual el 2021 va publicar el disc Un nou incendi. Entre altres projectes recents, és autor amb Gianluca Abbate del film Cos endins (Itàlia, 2019), que va obtenir el Premi Goethe al Zebra Poetry Film Festival de Berlín.
