Al festival Alcools, a la Sala Beckett. Teresa Colom indaga en el caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria. La poeta andorrana s’inspira en la infantesa, amb referències als vincles familiars, la maternitat i la mort del pare, molt sovint amb textos durs i complexos.